Diuen que al Desert de Sarrià hi va néixer Santa Eulàlia, a l’època romana, d’això no en tenim cap certesa. El que sí sabem és que al 1578 Joan Terre va cedir la finca als caputxins que hi van estar, en un convent envoltat de boscos, fins la desamortització del 1835 i la màrtir va tenir-hi una capella.
Devastat durant les revoltes de mitjans del XIX el convent va ser venut a uns anglesos que el van convertir en una torre residencial envoltada d’un extens jardí boscós.
Poc temps després va passar a mans de l’industrial tèxtil “Pepe” Sert, que va encarregar a l’arquitecte Josep Amargós la seva reforma per convertir-lo en l’Institut del Desert de Sarrià, un asil per obrers mutilats que es va inaugurar al 1894.
En aquesta zona boscosa que separa Barcelona de Sarrià s’hi va celebrar al 1905 la primera Festa Nacional Catalana, amb la presència d’agrupacions polítiques i culturals, l’assistència de més de 5000 persones, discurs d’en Santiago Rusiñol i Cant dels Segadors per part de tot el públic.
Tot i que dividit per la Ronda de Dalt, el Desert segueix sent a dia d’avui, un petit bosc enmig de la ciutat i l’actual Institut del Desert de Sarrià construït ara fa uns trenta anys a la mateixa finca, encara té una capella amb vitralls de colors dedicada a Santa Eulàlia.